Certament, cada moment de la vida és un encreuament de camins. Podrem tirar per una drecera o bé per una altra i això determinarà el futur; siga personal, familiar, d’un col·lectiu o d’un senyor monument i símbol de la Vall de Vernissa, com és el cas que comentem.
No sabem què serà del futur, és clar. Dependrà dels propietaris, de les administracions i també del capteniment col·lectiu dels saforencs i dels seus representants.
Per tot això, dediquem a Sant Jeroni el dossier central de la nostra revista en una línia que ve de lluny i que perdurarà per tal de reivindicar l’ús popular i cultural d’un edifici que ha format i forma part de les vides de tots els habitadors de la Vall del Vernissa.
La nostra aportació a l’àmbit comarcal, sensible i decisiva, serà una nova perspectiva en relació a les comunicacions i el tema polèmic del perllongament de la CV-60. En el número anterior ja transcrivíem els plantejaments de Vicent Torres Castejón, coincidents amb la Plataforma per l’Horta de la Safor, i anunciàvem la continuïtat del debat.
En un marc de país s’emmarca l’article de Maria Àngels Faus, Frederic Oriola i Arnau Múria en relació a l’ambiciós projecte ‘En clau de vents’: un gran arxiu de registres sonors de músiques oblidades.
El món de la literatura i els llibres se’ns fa viu de la mà de l’apotecària-llibretera d’Almiserà, Mati Soler, entrevistada per Maria Josep Escrivà.
Veurem, també, com de bella i emocionant és la recerca dels múltiples camins que condueixen (o no) a la font de Lloret. Recordarem la gran aventura social que va ser la construcció del barri de la Salut a Ròtova i trepitjarem els antics carrers de terra i fang on es feien les fogueres de sant Antoni..
Darrerament, els nostres pobles han patit i pateixen desgràcies importants. Pensem en l’incendi que des de Montixelvo ha assolat les serres de la Cuta i Ador fins arribar a Vilallonga. O en els problemes d’abastiment d’aigua amb paràmetres adients de salubritat, particularment greus a Palma. Tot i això, ens estimem, la qualitat de vida i l’activitat cultural als nostres pobles és esperançadora. Cada vegada tenim menys a envejar a la manera urbana de viure, marcada per l’acceleració, la desmesura i la deshumanització.