Des dels pobles, cada vegada envegem menys la manera urbana de viure, marcada per l’acceleració, la desmesura i la deshumanització.

La integració social de les famílies i col·lectius que conformen un poble o una contrada com la Vall de Vernissa és certament més factible i fàcil que no cohesionar qualsevol gran urbs i la seua àrea metropolitana. Per això mateix ens sentim orgullosos i partícips de formar part de comunitats on el contacte i la conversa és fàcil, alhora que les solidaritats estan vives. On sovintegen les activitats culturals i els combois, alhora que endinsar-se als caminals de l’horta i els pinars és cosa d’uns minuts de passeig.

A desgrat d’això, és evident que no tot són flors i violes. Hi ha problemes econòmics i de serveis importants mentre el despoblament o esdevenir poble-dormitori despersonalitzat és sempre una amenaça o espasa de Dàmocles.

En aquest número hem volgut tractar un tema que ens afecta a tots: les cases buides i deteriorades que tant abunden als nostres pobles (fins un 20% del total), la qual cosa contrasta amb la creixent demanda de lloguers i d’habitatges per als joves i famílies que els busquen.

Aquesta Falzia també fa el repàs tradicional per les notícies de premsa que ens afecten, amb els sucosos comentaris de Miquel Camarena, així com una petita crònica del cicle cultural que va caminant per tots els pobles del Vernissa de la mà del nostre col·lectiu homònim i dels ajuntaments.

Albert Vázquez ens fa una acurada i reflexiva crítica de l’exposició “Foc, llum i, de vegades, fum”, tot fonamentant-se en l’extens i estimat patrimoni etnològic aplegat per l’amic Federic Artés.

Una vegada més, el monestir de Sant Jeroni esdevé font de sabers, de records i de plaers de la mà de José Manuel Barrera, arquitecte que ha estat treballant-hi durant més de dues dècades.

Així mateix, tindrem ocasió de passejar pels hortets municipals de Ròtova, a la vora del seu cementeri, amb el text i les imatges de Teresa Peiró; així com recordar una generació de ‘combregants’, els de l’any 1965, de la mà de Conxa Garcia.

Com és habitual incloguem la ressenya d’un llibre remarcable, així com una bella i sentida crònica de la trobada d’Escoles pel Valencià que es va celebrar aquest estiu a Llocnou. Josep Valero, del seucostat, ens fa una abrandada defensa i explicació del pioner pla cultural i educatiu de Ròtova.