Rafael Garcia Mahiques (Universitat de València)
No és gens habitual haver de fixar o normativitzar un topònim, i menys encara haver-ho de fer sobre un concepte absolutament nou, sense cap tradició històrica, però que s’obri socialment pas a poc a poc. Car a ningú se li oculta que la comunitat de pobles formada per Alfauir, Almiserà, Castellonet, Llocnou i Ròtova, que mai no han posseït altra vinculació que la natural relació dels respectius veïns, diversificada en les formes i els interessos més diversos, i afavorida per la configuració geográfica a tots els nivells, está en els darrers temps prenent consciència d’ella mateixa com a unitat sots comarcal. De moment aquesta unitat, que no encara sembla reclamar cap projecció institucional, no es manifesta de millor manera que amb el nom, el topònim, cosa molt natural, ja qué el nom és, per damunt de tot, allò que “fa la cosa”.
Els topònims no sorgeixen de sobte, encara que a simple vista puga semblar així. Entre la seua, diem-ne, “invenció”, la seua “convencionalització”, i la definitiva “fixació”, hi ha tot un procés en el qual el factor més important és l’ús que hom fa del nom i és, a la fi, l’ús allò que determina la seua forma definitiva. Però també s’ha de dir que l’ús indiscriminat no pot ser tampoc l’únic element configurador de la toponímia; haurà d’interposar-se certa autoritat normativa, cosa que no vol dir tampoc la dictadura simple d’institució, grup o persona alguna. Vull dir simplement que un fenomen com el de fixació o convencionalització toponímica és el resultat de molts factors i que la racionalitat i coneixement de les coses ha de ser també el factor que guie el procés.
Justament açò és el que pot explicar aquesta petita contribució meua a les planes de La Falzia.
En tractar-se del nostre topònim, que ben bé està ja en vies de concretar-se com Vall de Vernissa, observarem que ha anat configurant-se a partir del nom del riu, donat que el riu Vernissa és un element de vinculació molt clar, absolutament neutre i que, a més, juga bé des del punt de vista estètic, qualitat aquesta no gens irrellevant. I com que es tracta d’una vall fluvial, en la qual prenen el seu lloc els diferents pobles, hom el concreta en relació amb “la vall del Vernissa”. Estem per tant davant d’un fenomen en el qual es configura un topònim que pren com a referent bàsic una formació topográfica: la vall del riu Vernissa. Aquest fenomen de configuració de topònims a partir d’elements propis de la geografia física, en concret aquella que es vincula a valls fluvials, o bé simplement al nom d’un riu, o d’una serra, és també freqüent en la tradició dels topònims valencians, cosa que hem de tindre en compte a l’hora de “fixar” el nostre.
Aplegats ací, i per poder emplaçar millor la qüestió, convé que deixem ben clara una diferenciació fonamental: una cosa és un concepte propi de la geografia física i un altre és un topònim, que si bé el segon pren com a base referencial el primer, cal notar que es tracta de coses ben diferents. Encara que en alguns casos puguen ser coincidents —no és el nostre, com veurem—, ha de tenir-se en compte que “terme geogràfic” i “topónim” corresponen a conceptes diferents que, a més, cauen a l’interior “d’àmbits d’ús” ben diferents.
A la llum d’aquestes precisions, m’agradaria analitzar els diferents usos que hom troba a l’hora de “denominar” aquest nou concepte sots comarcal, si bé vull demostrar que el nom més convincent en ordre a la fixació és el de Vall de Vernissa.
Primer m’agradaria rebatre la denominació Vall del Vernissa, que és possiblement la més correnta i usual a hores d’ara. El lector observará que hi ha una petita diferéncia morfológica entre Vall de Vernissa i Vall del Vernissa: la primera usa la preposició “de”, mentre que la segona l’apòcope “del”, que implica l’article “el”. Però aquesta petita diferència, des del punt de vista semàntic, és molt gran: la clau está en què la segona, si la prenem com a topònim, seria el resultat d’una confusió entre topònim i terme de la geografia física. En canvi, si optem per admetre com a topònim Vall de Vernissa, i intentem definir el termes exactes de cada cosa, com si per exemple haguérem d’elaborar una definició per posar-la a un diccionari enciclopèdic, els conceptes podrien quedar més o menys de la següent forma:
- Vall de Vernissa.- Comunitat sots comarcal formada pels següents municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet, Llocnou i Ròtova, situats al tram mitjà de la vall del Vernissa i compresos a la comarca de la Safor (País Valencià).
- Vall del Vernissa.- Depressió recorreguda pel riu Vernissa, afluent del Serpis. S’extén per les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor (País Valencià) i travessa el territori de diverses poblacions: des de Pinet fins a Beniarjó.
En conclusió, Vall de Vernissa com a comunitat sots comarcal restaria com un nom propi perfectament diferenciat del concepte geográfic de la vall del Vernissa.
De vegades també s’ha aplegat a proposar com a topònim Conca del Vernissa. En aquest cas es tracta també de coincidència o confusió entre terme geográfic i topónim. La definició general que dóna la geografia física d’una “conca” és la de “territori circumdat de muntanyes”, com ara la conca de Tremp, la conca de Barberà, o bé la conca de la Safor. Açò no lleva que, en algun cas, l’element “conca” s’haja incorporat a la toponímia, com per exemple la mateixa Conca de Tremp, i també la Conca de Barberà, però en altres el topònim ha prescindit de l’element “conca”, com en el cas de la Safor. En un sentit més estricte, la geografia entén fonamentalment per “conca” el “conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua”, és a dir la “conca hidrogràfica”. Per tant, aquesta proposta toponímica de Conca del Vernissa, cau en la mateixa casuística de confondre conceptes estrictament geogràfics amb toponímics.
Per acabar, afinant una mica més les coses, també podríem preguntar-nos per què no podem obtindre un topònim fent-lo coincidir absolutament amb la terminologia topogràfica corresponent, amb la qual cosa podríem prendre la
denominació Vall del Vernissa o bé Conca del Vernissa. Sense dubte açò podria ser perfectament legítim, però hi ha una altra raó important que ho desaconsella: la tradició. A la toponímia hi ha casos en els quals el nom del riu o de la vall d’un riu substantivitza la denominació, i en cap d’ells s’ha optat per incloure l’apòcope “del”, ans al contrari s’ha fet amb la preposició “de”. Vegem els següents exemples: la comarca Camp de Túria, el municipi Riba-roja de Túria —tot i que oficialment és en castellà: Ribarroja del Túria—, o els municipis Alcàntera de Xúquer, Polinyà de Xúquer i el recentment creat Benicull de Xúquer —segregat de Polinyà—, per citar sois alguns que em venen a la memòria. Encara que no siga el nom d’un riu, s’ha de remarcar també a la toponímia valenciana i, en general a la catalana, existeixen exemples que prenen la forma “Vall de…”, com per exemple: Vall d’Uixó, Vall de Cofrents, Vall de Gallinera, Vall d’Evo, Vall de Laguart, Vall de Pop, Vall de Núria, Vall de Boj i un llarguíssim etcètera. Deixant darrere també els rius i les valls, la solució toponímica és la mateixa quan es prenen altres elements geogràfics: Banyeres de Mariola, que pren el nom de la serra, etc.
Amb tot açó cree haver exposat els arguments más importants per defendre la denominació de la nostra sots comarca com Vall de Vernissa. Almenys estic convençut d’haver ordenat en el tauler les peces bàsiques per a eventuals discussions futures.
Imatge: Maria Jesús Ribes.