Núm. 01. Hivern de 2004.
No hi ha res que done més sensació de vida que el naixement de l’element generador de vida per excel-lencia: l’aigua. Qualsevol de nosaltres pot gaudir deis nombrosos naixements que aquesta genera en els nostres voltants. D’igual manera, esperem que pugueu delectar-se i assaborirr aquests papers que el Col lectiu Vall de Vernissa us presenta en forma de revista: La Falzia, a més d’una font, suposa la plasmació de l’encontre d’un grup d’amics interessats en nombroses vessants de la vida: el naixement de la revista esperem que aporte, com l’aigua, un cop de vida a la Vall de Vernissa.
La Falzia no pretén ser cap producte nou ni original en si mateix. Recull un poc de tot, sense especialitzar-se en cap camp en concret i intenta no bandejar cap aspecte de la nostra cultura. Pel carácter genéric que ti hem atribuït podríem parlar d’un calaix de sastre, que aplega tot un seguit d’inquietuds en un punt determinat: la revista que ara, per fi, teniu a les mans.
Peró La Falzia era necessária. Ho era, primer que res, perqué on no hi ha res, tot hi té cabuda —quasi tot, és clar- . Quelcom tan escás de veure per aquestes terres com açó es justifica per si mateix. La revista, com el seu subtítol ens presenta, pretén ser la veu d’uns pobles sotmesos a un silenci massa llarg —com va insinuar Izquierdo a la Topograifa de Rótova y pueblos anejos a su distrito-, uns pobles que han viscut en comunitat entre ells i que mancaven d’alguna eina per alçar el polsim que jeia per sobre les seues joies, paratges i altres bens d’interés cultural i personal.
Esperem que la volada de la falzia siga llarga, a petició de tots vosaltres, és clar. D’ara endavant, en formareu part i, si voleu, hi prendreu part activa.