És evident que els nostres pobles i la nostra gent estan canviant a un ritme accelerat. Un dels senyals ben visible és la composició de la nostra població que incorpora persones vingudes no solament d’Europa sinó d’arreu del món. Regents i treballadors dels bars, els qui prenen cura dels vells o els mateixos collidors en són exemples palesos.

Potser siga una temptació enganyosa negar o evitar aquesta realitat però el més positiu, opinem, és afrontar-la, analitzar-la i buscar maneres constructives de coexistència, la qual cosa implica compartir experiències i valors com ara la llengua nostra i la democràcia. O l’amistat.

És per això que hem encomanat a José Figueres la confecció d’un petit i bell reportatge sobre el tema, el qual ocupa les planes centrals. A més a més, ens hem trobat amb la possibilitat de viure l’afer un tant a la inversa. Rebeca Pasqual Prats ha viatjat i estatjat al Senegal, de la mà d’una ONG internacional, i ens conta la seua experiència i els seus sentiments.

Continuarem recorrent el nostre territori, en aquest cas per les muntanyes d’Almiserà, de la mà sensible de Felip Pastor.

Els companys de l’associació “Salvem Llutxent. Respirem” ens informen i plantegen preguntes sobre la planta polèmica de biogàs establerta a la capçalera del Vernissa.

A l’esfera literària – i d’amistat- Roger Garcia ens parla de la figura del poeta Ramon Calabuig i especialment de la darrera etapa de la seua vida, marcada per l’ELA.

Finalment, Manela Faus ens acosta a la benvolguda i culta figura de Joan Vicent Estruch, metge nascut i criat a Ador al segle XVIII, mentre que Vicent Mahiques Fornés ens parla del sucre renaixentista com a llepolia. El llibre ressenyat de Maria Josep Payà ens convida, una vegada més, a reivindicar, valorar i cultivar la vida en i des dels pobles.