Juan Méndez Faus (La Falzia, 01: PDF)
Ens podríem preguntar perquè escasseja l’existència de clubs o entitats esportives als pobles de la nostra vall del Vernissa? També podríem pensar en contestar: clar, com que són pobles menuts, com tenen poques instal·lacions, pocs recursos, com…, com…
Aquesta pregunta segur que ens l’hem feta moltes vegades i la contestació, com sempre, ha sigut més bé conformista. Ha faltat als nostres temps una empenta per a algun ambiciós projecte esportiu.
Perquè no iniciar-ne un, juntar els xiquets dels diferents pobles, mostrar-los els valors que l’esport els pot ensenyar, apuntant-los les possibilitats de competició futura? És amb eixa idea que el Club Esportiu Ròtova ha iniciat la seua tasca per aquestes contrades.
Encara no està tot el camí fet. Encara no hi ha: clubs de bàsquet, de ciclisme, d’handbol… No hi ha tradició en organització esportiva; i, per tant, no n’hi ha cap enfocada als més menuts, que són el futur. Per a dur a terme aquestes iniciatives cal recolzar estructures i gent capacitada per a portar-les. Perquè no buscar-los? I en això estem.
Caldria una relació entre els pobles a nivell esportiu: fer clubs i associacions esportives en l’àmbit de la vall del Vernissa: és així com funciona el Club Esportiu Ròtova: reunint xiquets dels cinc pobles, perquè tots ens fan falta i, alhora, un club com aquest també els en fa a ells.
Comencen a una edat primerenca, treballant habilitats motrius bàsiques que es practiquen, en aquest cas, enfocades al futbol, però que poden ser la base de futures activitats esportives; no cal una especialització (futbolística, per exemple) a una edat tan curta.
Cal que prenguen l’esport com una diversió, com a formació, etc. Més tard ells decidiran continuar, o no, aquestes activitats seran eines per al que decidesquen fer: practicar-lo de manera contínua, interrompuda, canviar d’esport, perquè no?
El més important és que el club esdevé encontre d’un grup de xiquets; alguns d’ells ja es coneixien i altres s’han conegut i han format un grup d’amics que ha generat alguna cosa més important que la competició: la convivència.
Quan Caries, Bryan, Álex, Julio, Salva, J.Carlos, Felipe, Javi (gal·láctic), Alfredo, Ivan, Borja i Jorge, que comencen ara, tinguen 15 o 16 anys ens agradaría dir que tenen ací encara un equip al darrere on continuar el seu camí. Per això caldrá potenciar la nostra Escola de Futbol per construir-los un espai de futur.
El Club convida a tots els xiquets i xiquetes que vulguen formar part d’este grup humà a que s’apropen a nosaltres.
Agraïm a tota la gent, que d’una manera o altra, ha contribuït a que el club haja crescut; amb ells esperem créixer encara més.