M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
22
…
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
23
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig del l’arbre,
i del cel, i del cànter, el pitxer i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
21
Que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.
Que estic morint-me, que vull viure, que
vull que tornes i prendre’t una mà,
agafar-me a la vida, que m’acabe.
20
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l’oli socarrant-se en el cresol.
19
jo defensava l’allioli,
aquella sabor, la seua trèmula solidesa.
tu, al contrari, defensaves la maionesa
t’he de dir, malgrat tot, que la maionesa
és sols un allioli que va eixir maricó.
18
t’acariciaria els muscles,
t’agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
15
…
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d’amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió
16
…
mentre l’aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mor un home d’amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d’amor per tu.
17
Vaig avançar pel teu cos com per un
incendi espés, entre un fum, unes flames…
Tinc un record vermell a les pupil·les
com el record d’una boca de forn
14
Podries dir, en un moment terrible:
«Jo sóc aquest que es diu Vicenç Andrés!»
Però comprens que tampoc comprendria…
T’has assegut al rastell, al remat.
Es pixa un gos en la teua sabata.
13