m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó… com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
2
XLII
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Jordi Puig
Em posareu entre les mans la creu…
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»
I que li donen una breu notícia:
«És el fill del forner, que feia versos.»
1
“Un desig. El desig d’escriure llargues cartes”
he après certes coses, m’han passat certes coses,
vinc de certs llocs. Jo sé que un pot fer-se una pàtria
tallant i retallant, amb unes grans tisores,
un paper qualsevol, i aqueixa és la seua,
i un, delicadament, la creua amb una agulla.
29
“No et diré “Anem ací”. No et diré “Anem allà””
No et diré “Anem ací”. No et diré “Anem allà”.
Només et diré “Anem”. Quan ja siga arribada
l’hora, jo t’he de dir això només: “Anem”…
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure.
28
“No he desitjat mai cap cos com el teu”
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
27
Sonata d’Isabel
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.
26
Papers inèdits de X.X.X.
Tan sols de nit s’hi pot oir l’oculta música
de l’aigua i de l’asfalt en clarobscurs insòlits,
fluint vers llunyanies de murtes i xiprers.
La pau vista del braç, o bé del cor, dels altres,
sempre buscada amb un ardentíssim anhel.
24
…
Tres vegades només t’he besat en la boca
i me n’han sobrat dues. (Et recorde, a la porta
del meu pis, dreta i nua, com l’aigua en el pitxer…)
Silenciosament, plou per les avingudes,
25
M’aclame a tu
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
22
…
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
23