No puc dir el teu nom

No és un desig tan sols sexual, conjugal.

És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.

És un instint de pàtria. És el desig del l’arbre,

i del cel, i del cànter, el pitxer i l’argila.

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.

21

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *