Ciment a l’ànima

Plànol de la nova versió del projecte Vernissa Golf, sobre una fotoa aèrea.
Plànol de la nova versió del projecte Vernissa Golf, sobre una fotoa aèrea.

De nou La Falzia amb tots vosaltres. I en van cinc. Qui anava a dir-ho quan vam començar, amb gana, il·lusió, però també incertesa. I és que realment sou vosaltres qui la feu possible i, a poc a poc, aconseguim arribar a més gent.

L’estiu ha quedat arrere i al carrer es fa notar el buit que deixa la xicalla en mudar els jocs, alegres i imprescindibles, pels llibres, avorrits i necessaris. Han acabat les vacances per a la majoria, fins i tot els majors. També s’ha finit el cicle festiu que tanta vida dóna als pobles de la vall i ens retirem als quarters d’hivern, mentre la tardor daura els arbres i comencem a covar el constipat.

I en això que arribem nosaltres, per intentar fer-vos-el més lleu. I ho fem proposant-vos un bardoll d’articles que, com sempre, esperem que us interessen. Així, hem preparat una entrevista amb Vicent Fayos, l’últim moliner de Ròtova. Contem amb un reportatge sobre la cova de les Rates Penades, reserva d’especial protecció de l’únic mamífer volador del món, en franca regressió a les nostres terres, on havia estat animal senyer. També una ressenya al voltant de L’Agenda Local 21 (un desenvolupament rural possible i alternatiu als camps de golf?) i una aproximació a la desastrosa campanya citrícola passada. A més a més, les seccions fixes de música, on abordem la música feta en valencià i una entrevista realitzada a Al Tall en la Trobada d’Escoles en valencià a Xeraco, on el Col·lectiu va estar present. La Llavoreta, amb un preciós conte de les miques i un còmic a càrrec dels alumnes de l’escola d’Almiserà. Resseguim, de nou, el patrimoni dispers del Monestir de Sant Jeroni, amb un estudi d’un quadre de la Mare de Déu dels Desemparats i ens aboquem al balcó de La vall de Laguar. Per si açò és poc, encetem una nova secció on anirem oferint-vos els discursos realitzats pels mantenidors dels actes de presentació a les festes dels diferents pobles de la vall. Així, rescatarem de l’oblit, en l’aire d’una nit quasi màgica d’estiu, unes paraules sempre carregades d’emoció, i sovint mancades d’atenció. Comencem pel discurs ofert a l’acte inaugural de les festes de Ròtova l’any 2004 pel company i, a més, amic Joan Carles Faus. I molt més. Esperem que, en obrir-la, trobeu la calor necessària d’ara endavant.

Les agressions, però, continuen. La nostra vall, pobreta, continua veient-se amenaçada per un seguit de bàrbares actuacions desgavellades que, lluny de minvar, sembla que augmenten en progressió geomètrica: Per si no teníem prou amb la desfeta de l’autovia, ara arriben dues noves destrosses en forma de gasoductes –dos- que travessaran, ai!, l’ànima de la nostra vall. Per seguir engolint-nos-les, PAIs –també dos-per anar i vendre, mai millor dit; ara a Ròtova, un de nou, i el ( o l’im…) pertinent camp de golf, a Alfauir. I ja, per acabar-ho de rematar, la bàrbara pressa de laminació de Terrateig, al riu Vernissa, que projecta la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a les mateixes portes de la vall… Massa per a la carabassa. Però ens hi trobaran aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *